Quin tipus de cadira infantil és realment adequada per a l’ús de l’aula?
Apr 08, 2025
L’aula és un espai important on els nens aprenen, pensen i interactuen cada dia, i les cadires són una de les eines que utilitzen amb més freqüència. Una cadira infantil adequada està relacionada amb el seu desenvolupament físic, l'eficiència i la seguretat d'aprenentatge. Aleshores, quin tipus de cadira infantil és adequada per a l’ús de l’aula? Aquest article aprofundirà en aquest número a partir de diverses dimensions per ajudar els compradors d’institucions educatives a prendre decisions sàvies.
Estructuració de les característiques fisiològiques dels nens
El sistema esquelètic infantil encara no s’ha finalitzat completament. En particular, la columna vertebral encara es troba en un període de desenvolupament ràpid entre els 6 i els 12 anys, i la seva curvatura fisiològica es forma gradualment. Si manteniu postures de seient incorrectes durant molt de temps en aquesta fase, provocarà estrès continu a la columna vertebral, la pelvis, les espatlles i el coll i els ossos de les extremitats inferiors, cosa que pot provocar fàcilment problemes com ara l’escoliosi, l’escoliosi, la inclinació pèlvica anterior o la fatiga de l’articulació. Per tant, l’estructura de les cadires d’aula dels nens s’ha de dissenyar des de la perspectiva de les lleis fisiològiques del desenvolupament dels nens.
En primer lloc, la cadira de tornada ha de comptar amb l'arc fisiològic, no només un tauler directe vertical. La part posterior d’una cadira infantil ergonòmica hauria de tenir una lleugera corba en forma de S - que s’ajusta naturalment a la columna vertebral del nen quan s’asseu. L’ideal seria que la cadira torni a donar suport a la zona des de l’esquena fins a les espatlles. Una cadira que és massa curta pot fer que el cos superior s’inclini cap endavant, fent que les espatlles s’espatllin; Si bé una cadira que és massa alta pot restringir els moviments de les espatlles i afectar la comoditat.
En segon lloc, l'alçada del seient ha de coincidir amb l'alçada del nen. Quan un nen està assegut sobre una cadira, les soles dels peus haurien de tocar completament el terra i els genolls i les articulacions de maluc haurien d’estar en angle recte. Si la superfície del seient és massa alta, els peus del nen estaran a l’aire i el centre de gravetat del cos es desplaçarà cap a la part posterior de la pelvis, cosa que provocarà fàcilment la rotació pèlvica i afectarà la posició de la columna vertebral neutra. Si la superfície del seient és massa baixa, els genolls seran superiors a les articulacions del maluc i el nen s’inclinarà naturalment cap endavant o s’asseurà en una postura agrupada, formant un terme llarg - mala postura. Per tant, les escoles haurien de configurar diferents altures de la cadira segons els nivells de grau o triar els dissenys regulables de l'alçada - per aconseguir una concordança individualitzada.
Els materials són respectuosos amb el medi ambient i segurs
Els sistemes immunitaris dels nens i les habilitats metabòliques són immadures i la seva sensibilitat als productes químics en l’entorn extern és molt superior a la dels adults. Sobretot entre els 6 i els 12 anys, els nens tenen taxes de respiració més ràpides, pell més fina i una major proporció de superfície corporal i pes corporal. Per tant, absorbeixen concentracions més elevades de substàncies nocives al mateix entorn, però tenen capacitats de desintoxicació més baixes. Això vol dir que, un cop hi hagi riscos de seguretat en la selecció de materials per a les cadires infantils, provocarà invisiblement riscos d’exposició continuada per a la salut.
Les cadires infantils a les aules són altes - tocs. Els nens poden seure contínuament durant més de 4 hores al dia, acompanyats de tocar, respirar, agafar i altres comportaments. Si el material de la cadira conté metalls pesants com ara formaldehid lliure, dissolvents de benzè, plastificants de ftalats, plom o cadmi, és probable que els nens pateixin mals de cap, al·lèrgies, trastorns immunitaris i fins i tot un mal desenvolupament del sistema nerviós i trastorns del sistema endocrí.
Per tant, les cadires infantils adequades per a escenes de l’aula han d’utilitzar materials certificats ambientalment, com ara taulers tractats no - tòxics, pintura de fusta massissa -, etc., evitant l’ús extensiu de cola i cuir sintètic que conté olor.
Els nens no només s’asseuen tranquil·lament i escolten conferències a classe, sinó que també s’inclinen a causa del pensament, es giren i giren quan alçen les mans per respondre a les preguntes i mouen sovint les posicions a causa de les activitats de comunicació i cooperació, i fins i tot participen en conductes estàndard no -. Totes aquestes conductes dinàmiques posen més exigències a l’estabilitat estructural de la cadira.
En primer lloc, des de la perspectiva del marc global, l'estructura de suport de la cadira s'ha de dissenyar mitjançant la "estabilitat triangular" o "Four {- Equalització de pressió de punt". Això vol dir que cada cama de cadira pot suportar la força quan té pes, evitant que el centre de gravetat es desplaci a causa de la força unilateral. En segon lloc, la clau de la capacitat de desbordament anti - es troba en el seu "centre baix de gravetat i xassís estable". Una bona cadira infantil ha d’ampliar adequadament la part inferior de les cames de la cadira per augmentar la zona de contacte amb el terra i millorar la capacitat de resistir -se a la sortida. A més, els nens sovint s’inclinen a la part posterior de la cadira o s’asseuen la meitat - suspesos a la vora durant les activitats. Si la part posterior de la cadira no té suport a la tracció, és propens a trencar -se. Les cadires de bons nens solen utilitzar un "Z - en forma de" estructura de tracció o una "doble - càrrega de columna - Bearing" a la connexió entre la cadira posterior i la placa del seient. Tot i que el nen s’inclina i exerceix una pressió instantània, la part posterior de la cadira encara es pot evitar de deformar -se o esquerdar -se.
Com que els sistemes sensorials dels nens es troben en l’etapa de desenvolupament, són extremadament sensibles a la percepció del color. Si el disseny del color de les cadires infantils a l’aula és adequat està directament relacionat amb la creació d’atmosfera d’aprenentatge, orientació emocional i gestió del comportament de l’aula. Les cadires dels nens que s’utilitzen a les aules haurien d’evitar l’ús de tons foscos i monòtons i no han d’utilitzar colors fluorescents excessivament irritants. En lloc d'això, haurien d'utilitzar colors naturals, suaus però vibrants, com ara blau clar, verd fruit, taronja, etc. Aquests colors poden millorar subtilment la sensació de l'alegria i l'interès dels nens per aprendre i ajudar -los a formar un estat emocional positiu i centrat a l'aula.
